divendres, 28 de gener del 2011

La nit màgica

La nit màgica

Hi havia una vegada un nen molt ric i molt mal criat: tenia tot el que desitjava, tot el que necessitava i el que no necessitava també. Tenia tantes coses que ja res no li feia il.lusió, s'acostaven les festes de Nadal i cada any era pitjor perquè no tenia ni idea de què podia demanar als Reis.
Aquest any doncs, va tenir una bona pensada: per a divertir-se, per fer enfadar els seus pobres pares que sempre anaven de corcó darrera seu intentant acontentar-lo en tot, demanaria allò que més ràbia els faria, allò que segur que no els agradaria: un gos.
Quan ho va explicar als pares van quedar tan sorpresos que no van saber què dir ni què fer, això sí que no s'ho esperaven! Van intentar de totes les maneres possibles de fer-lo canviar d'idea però no se'n van sortir. Tant ho demanava i insistia que la nit de Nadal, inexplicablement, va aparèixer una llumeta prop del seu llit que es va anar apropant; no hi veia res de tan resplendent com era fins que de sobte, amb un soroll sec i fort, li va semblar que feia un salt i es va trobar enmig d'una superfície calenta i peluda, allò no era el seu llit tan tou i comfortable! Al principi estava molt espantat però a mesura que va anar passant el temps i va anar explorant aquell terreny, va entendre que alguna cosa màgica havia passat i....l'havia transformat en una puça!!!!!!! Ara sí que tenia el gos que tant havia estat demanant justament a sota seu!! I com es bellugava! I com bordava!! De cop i volta va notar que el gos s'aixecava i es posava al costat del seu amo per anar a passeig, a aquelles hores del matí!!!!Ell no ho hauria pas fet. També va veure que l'amo el raspallava, li donava menjar, l'amanyagava i fins i tot li parlava: quina feinada! Això no estava fet pas per a mi i vaig pensar: ara sí que sé de debò el que desitjo per Reis, i no és cap gos ni cap objecte material, el que realment vull és estar amb la família. Llavors, vaig tornar aveure aquella llum enlluernadora que em va tornar a transportar fins a la meva habitació. Encara no sé del cert si va ser un somni però el que sí sé és que el desig que havia demanat s'havia complert: sempre més vaig estar agraït i content de tenir una família que m'estima tant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada