El timbaler màgic

El timbaler màgic

El timbaler va continuar caminant cap a casa, i quan van ser les dotze en punt ja havia arribat i es va posar a tocar ben content, els seus amics i els seus familiars van començar a ballar sorpresos que hagués arribat. El timbaler, cada dia a mitjanit, es posava a tocar i tota la gent que estava dormint, començava a ballar. Al principi semblava divertit, però al final la gent se'n va començar a cansar i van fer tot el possible perquè se n'anés del poble i acabés aquella tortura: cada nit la mateixa cançó!! Així doncs, un dia, l'alcalde del poble li va dir que no podia tocar més el timbal a aquelles hores de la nit si es volia quedar en el poble ja que tenia tothom adormit i enfadat per no poder descansar prou.
Aleshores, el timbaler, que era molt murri i es divertia molt tocant el timbal, aquell instrument que se l'havia fet seu i l'acompanyava sempre i a tot arreu, va pensar que seria una bona idea tocar al matí i així alegraria tots els vilatans i començarien el dia amb alegria i decisió.
Aquesta solució, però, tampoc va agradar a la gent del poble perquè la veritat és que va provocar algun accident laboral i alguna catàstrofe casolana: el ferrer deixava el foc encés i deixava el ferro al foc per començar a ballar, el mecànic deixava el motor del cotxe engegat i començava ballar, la senyora Remei va deixar la truita al foc per començar a ballar i gairebé que provoca un incendi a la cuina...Així que el timbaler va haver d'abandonar el poble.
Estava molt sol, molt trist, i molt decebut perquè la gent no comprenia que ell necessitava la música del seu timbal per sentir-se bé, només volia tocar.
Aleshores va decidir que aniria a buscar la velleta i li demanaria un favor molt gran: li demanaria que el timbal tornés a ser normal, sense cap encanteri que el fes especial. I tal dit tal fet, la velleta va estar tan contenta de tornar-lo a veure i es va emocionar tant amb les històries que li va explicar el timbaler, que li va concedir el seu desig: des de llavors, ell es va convertir en el milllor timbaler de la història, la seva música era tan dolça i agradable que tothom s'alegrava de sentir-la i sense cap encanteri que els obligués a ballar, la gent ballava i ballava sense parar. El poble s'ha fet famós i ara un munt de forasters vénen d'arreu del món a conèixer el timbaler i sentir les seves boniques melodies per poder-les ballar.